ja_mageia

Visites guiades
Des de l'Ajuntament de Rajadell oferim la possibilitat als nostres visitants de redescobrir una vila amb uns encants propis de l'época medieval. A la visita podem veure els diferents indrets medievals del poble: places, racons, pinacoteca museu, església i el seu castell, que s'enlaira al bell mig de la vila.
  • Increase font size
  • Decrease font size
  • Default font size
Inici El Municipi Història Èpoques medieval i moderna
Èpoques medieval i moderna Imprimeix Correu electrònic
Fotografies de: Capella de Santa Llúcia del mas Forn, Flor de safrà

El topònim de Rajadell és derivat del llatí Rivo Agello, segons uns, o de l’àrab ragat i el sufix romànic ell, segons altres, i es refereix sempre a un corrent d’aigua i a uns petits camps. El període de transició entre l’època romana i els segles X i XI (moment en què es troben les primeres notícies documentals) és mal conegut.

Durant l’època medieval i moderna el centre polític i jurisdiccional de les terres de Rajadell fou el castell. La primera notícia del castell de Rajadell és del 1063, en un document en què s’explica que el comte Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i on consta que limita amb el de Rigadel. Era un castell termenat, això vol dir que tenia adscrit el control d’un territori al seu entorn, que no era pas l’àrea del municipi actual.

Vallformosa, Vallhonesta i Monistrolet formaven quadres jurisdiccionals a part, fora del domini del castell. D’altra banda, l’administració eclesiàstica tenia diverses parròquies: la de Sant Iscle i Santa Victòria era la més extensa i incloïa la sufragània de Sant Amanç i, a partir del segle XIII o XIV, la de Sant Simeó. Santa Maria de Monistrol de Rajadell i la sufragània de Sant Salvador de Vallformosa eren parròquies que durant molt de temps foren filials de la Seu de Manresa.

El conreu principal era el dels cereals, més aviat barreges de diferents grans i les mixtures. Eren importants, però no tant, la vinya i l’olivera, i a final del segle XIII apareix el cultiu del safrà: es pot dir que no hi ha cap mas de Rajadell que no hi dediqui almenys un camp. Se n’omplien petites bosses de pell fina d’ovella, que els traginers portaven a les ciutats de París i Bruges.

És possible que durant els segles XI i XII el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins al segle XIII tan sols es coneixen dades disperses d’individus anomenats “Rajadell”, la majoria en participació en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants.

Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres amb Pere II i Alfons II (amb qui s’embarcà a Mallorca). Participà també al setge d’Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de veguer d’Ausona, i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès.

A començament del segle XVI el llinatge dels Rajadell s’extingí. L’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles comprà el senyoriu de Rajadell. En aquesta època, els pagesos treballaven en terres més grans, ajudats per tota la seva família, que generalment era nombrosa. L’amo cobrava la desena part de les collites, en què predominava el cereal.

Aquest període porta a l’enfortiment dels grans masos, que culmina a la primera meitat del segle XVII. La intensitat en la reconstrucció i ampliació dels masos es fa palesa en l’arquitectura de l’església parroquial, de les capelles i també en les llindes de portes i finestres.

El nou llinatge dels Cruïlles va canviar de nom a causa d’un matrimoni quan, el 1576, es produeix l’enllaç entre Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta. D’aquesta manera, s’unifiquen sota la jurisdicció d’una mateixa família els territoris que posteriorment donaran lloc al municipi de Rajadell. A final del segle XVII Anna d’Eimeric i de Cruïlles es casà amb Domenico Pignatelli, noble italià. Des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell de Rajadell.

Una altra font important per conèixer la història medieval de Rajadell és el monestir de Santa Llúcia. Aquest monestir, del qual resta la capella gòtica, al mas Forn, va tenir una vida curta: des de final del segle XIII fins a mitjan XV.

Durant tota l’etapa medieval i moderna (fins al segle XVIII) a l’actual Nucli Antic de Rajadell només hi havia el castell i l’església. Els habitants de Rajadell vivien en masos aïllats o bé agrupats en petits recintes fortificats, com el lloc de Cirera, el lloc de Novelles o l’Oliver, o també la sagrera de Sant Amanç.

Durant els segles XIV i XV, amb motiu de les crisis provocades per les pestes (1348) i la guerra civil catalana (1472), la majoria dels masos van ser abandonats i el castell, l’església i el monestir de Santa Llúcia foren destruïts parcialment. El 1300, abans de la pesta, el nombre de masos a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria era de 55 (masos petits); el 1400 ja n’eren 27 i el 1490 només se’n troben 5 d’habitats.

La recuperació s’inicià a partir del segle XVI, amb la instal·lació de famílies foranes als masos rònecs. És l’època de les confraries i totes les famílies en formen part, i hi ha el costum, des de començament del segle XVI, d’aplegar la gent a la plaça de Rajadell per tractar afers generals o per a la presa de possessió del terme (per part d’un procurador del castell i el terme, davant de tot el poble i en nom del senyor del terme).

De la cinquantena d’antics masos només se’n recuperaren 17, que van protagonitzar un procés de concentració de la terra. Durant els segles següents aquests masos s’anaren consolidant. Després d’un període de crisi demogràfica a la segona meitat del segle XVII, el segle XVIII fou el gran moment de creixement de les masies, que arribà a la culminació el segle XIX, amb l’apogeu de la vinya.

 

Ajuntament de Rajadell. C/ Major, 3. 08256 Rajadell
Telèfon/Fax: 93 836 80 26. E-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la . NIF: P0817700H
 
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
¿Es bo el turisme per Rajadell?
 
Bàner