ja_mageia

Visites guiades
Des de l'Ajuntament de Rajadell oferim la possibilitat als nostres visitants de redescobrir una vila amb uns encants propis de l'época medieval. A la visita podem veure els diferents indrets medievals del poble: places, racons, pinacoteca museu, església i el seu castell, que s'enlaira al bell mig de la vila.
  • Increase font size
  • Decrease font size
  • Default font size
Inici El Municipi Història Època Contemporània
Època Contemporània Imprimeix Correu electrònic
Fotografies de: Plaça Església, Porxada, Moli d'Oli, la Vinya

L'època contemporània és marcada per una gran expansió del conreu de la vinya, que possibilità un important augment demogràfic. Les principals masies es beneficiaren d’aquest fenomen i, per tal d’aprofitar al màxim les terres, van facilitar l'establiment de famílies de parcers en cases de pagès distribuïdes per tot el territori. Així s'aconseguí una implantació de la vinya per tots els racons de la geografia de Rajadell, fins a extrems exagerats.

Al mas de cal Dalmau fins i tot s'intentà una experiència de colònia rural amb parcers dedicats al conreu de la vinya. La colònia intentava transportar el model fabril al món rural, amb l’aixecament d’un casal que havia de servir d'habitatge col·lectiu per als parcers.

En els anys anteriors a la fil·loxera una gran part de la collita s'enviava a França, on aquesta epidèmia ja havia començat a fer estralls. La fil·loxera, que arribà al Bages a l’entorn del 1890, suposà un cop fort per al conreu de la vinya, però no pas el seu final. Segurament s'abandonaren les terres menys aptes i més dificultoses de treballar, però, un cop superada la crisi, amb la introducció del nou cep americà, la vinya tornà a florir en les terres de Rajadell. Algunes de les persones d'edat més avançada del poble veuen, en aquesta època, en ple funcionament i pràcticament sense canvis el món de la vinya: els tractes entre els parcers i propietaris, l'elaboració del vi a les tines dels masos, la venda del vi, etc. Això es va anar acabant a partir dels anys seixanta.

L'origen del Nucli Antic de Rajadell cal considerar-lo en relació amb aquest procés de la vinya. Sembla que la política que iniciaren els senyors del terme (els Pignatelli) cap a final del segle XVIII d'afavorir l'establiment de famílies a la zona propera al castell tenia com a motiu principal l'estímul del conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar casa i com a contrapartida demanava un cens gairebé simbòlic. Tot i això, l’impuls urbanitzador no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XIX. El 1880 s'aixecaren 22 cases i a final de segle l'estructura del Nucli Antic quedà pràcticament fixada. A la segona meitat del segle es registra l'aparició de dos nuclis més: les Casetes i el nucli dels Molins, on sorgiren els molins de farina i d’oli i les fàbriques d'aiguardent.

Fotografies de: Estació de Ferrocarril 1859, Revista La Veu del Poble 1918, Fàbrica de Galetes 1923

Entre els anys 1859 i 1861 arribà a Rajadell el ferrocarril que unia Manresa i Lleida, que comportà un cert dinamisme econòmic i, a començament del segle XX, l'aparició d'una nova barriada al voltant de l’estació. El 1860 el municipi de Rajadell registra la xifra més alta d'habitants de tota la seva història: 967. A partir del 1895 l'última representant dels Pignatelli ven les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrolet i Vallformosa als actuals propietaris.

La segona meitat del XIX i els primers anys del XX foren de gran dinamisme per a Rajadell. L'any 1923 arribava l'electricitat al poble de la mà de Francesc Selga, i a partir d’aquí l'activitat industrial, com la fàbrica de teixits, la de galetes, la de gasoses, la de gèneres de punt i la de pastes de sopa, principalment situades als nuclis dels Molins i de l’Estació.

L'any 1937 es construeix l'actual carretera d'accés que puja al Nucli Antic. Algunes indústries tanquen i, al voltants dels anys setanta, la població disminueix fins a 375 habitants. El poble comença a patir un despoblament important, a causa de la manca d'indústria i de les males comunicacions.

En començar la crisi dels anys setanta, les cases que s'anaven abandonant són comprades per gent de ciutat, que en farà estada de cap de setmana i d’estiu. Tot el poble neteja les façanes tot buscant-hi la identitat, i se’n deixen les pedres al descobert. Cal esmentar que al voltant de la masia de can Servitge s’ha instal·lat, des dels anys seixanta, una urbanització rural.

Com a característica del segle XX, el desvetllament cultural, que es posa de manifest de diferents maneres: grups teatrals, de bastoners i trabucaires, de caramelles, esportius, etc. Fins i tot la publicació de La veu del Poble, que treu catorze números amb originals sobre poesia, contes i crònica local.

Es revaloritzen les festes majors de Sant Iscle i Santa Victòria, al novembre, i de Sant Sebastià, al gener, s'organitzen aplecs de grups de caramelles, de trabucaires i de bastoners, es participa activament en el Pessebre Vivent del Bages, a les Torres de Fals, es fan activitats des de l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell (molt diverses i extenses i que inicien, entre d'altres coses, el Concurs Local de Pintura Ràpida), etc. Amb les obres premiades de l'esmentat Concurs de Pintura Ràpida, juntament amb eines del camp i estris casolans, es constitueix a començament dels anys noranta la Pinacoteca Museu de Rajadell, al Nucli Antic.

 

Ajuntament de Rajadell. C/ Major, 3. 08256 Rajadell
Telèfon/Fax: 93 836 80 26. E-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la . NIF: P0817700H
 
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
¿Es bo el turisme per Rajadell?
 
Bàner